Referent a l'educació

Els mestres ens trobem immersos en un escenari amb fronteres menys definides del que en general es pensa. Hem d'estar molt atents a la realitat per ajustar les nostres actuacions a aquesta, ja que sinó la nostra tasca pot estar molt allunyada de les necessitats dels alumnes.

A la vegada, però se'ns demana que desenvolupem amb els alumnes valors i actituds necessàries per millorar la convivència.

S'ha de ser creatiu i tenir l'esperança de que aconseguirem el que ens proposem. S'ha de provocar un entusiame per aprendre. Aquí és on la nostra feina deixa de ser una professió per entrar al gremi dels artesans, ja que en aquesta tasca no hi ha receptes infalibles que valguin. Som nosaltres mateixos, amb els nostres coneixements i la nostra imaginació, els responsables de crear. Qui crea coses noves es considera un artista.

L'educació, els mestres i els alumnes

Sens dubte és important que t'agradin els nens per tal de ser mestre, però amb això no n'hi ha prou ni aquest fet justifica totes les actuacions.

Ser mestre és com la tasca d'un artesà, que s'ha d'anar forjant dia a dia. Els mestres simplement faciliten continguts, els posen a la disposició dels alumnes, els aprenentatges, les formes de descobrir i, a la vegada, és fantàstic perquè els alumnes també ensenyen. S'ha de creure en ells, en el fet que també et poden ensenyar i s'ha d'estar receptiu per a això.

S'ha de tenir la ment oberta, una formació continuada i permanent per al nostre creixement personal i perquè se'ns reconegui com a professionals.

S'ha de saber mirar i deixar que et mirin, voler ser i deixar ser. Ens hem d'ajupir per escoltar-los i donar-los-hi la mà, però també s'ha de saber deixar-la en el moment adequat. S'ha de saber improvitzar, no caure en cap rutina d'avorriment, de lo previsible ni fer programacions obsoletes.

S'ha de mirar amb projecció de futur.

I sobretot s'ha de sentir aquell no se què a la panxa quan arriba setembre i tristesa i melancolia quan arriba juny.