Sens dubte és important que t'agradin els nens per tal de ser mestre, però amb això no n'hi ha prou ni aquest fet justifica totes les actuacions.
Ser mestre és com la tasca d'un artesà, que s'ha d'anar forjant dia a dia. Els mestres simplement faciliten continguts, els posen a la disposició dels alumnes, els aprenentatges, les formes de descobrir i, a la vegada, és fantàstic perquè els alumnes també ensenyen. S'ha de creure en ells, en el fet que també et poden ensenyar i s'ha d'estar receptiu per a això.
S'ha de tenir la ment oberta, una formació continuada i permanent per al nostre creixement personal i perquè se'ns reconegui com a professionals.
S'ha de saber mirar i deixar que et mirin, voler ser i deixar ser. Ens hem d'ajupir per escoltar-los i donar-los-hi la mà, però també s'ha de saber deixar-la en el moment adequat. S'ha de saber improvitzar, no caure en cap rutina d'avorriment, de lo previsible ni fer programacions obsoletes.
S'ha de mirar amb projecció de futur.
I sobretot s'ha de sentir aquell no se què a la panxa quan arriba setembre i tristesa i melancolia quan arriba juny.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada